Workshop #05
  • CONCLÒS
La memòria de l’espai
Els records de Malta
Descripció

Dins el marc d’EU Collective Plays, Èpica ha estat tractant el tema de la memòria en totes les seves vessants: memètica, il·lustrada, digital, els records dels refugiats, les vivències de les víctimes… És el torn, doncs, de tractar els records que un indret és capaç de transmetre. «La memòria de l’espai» s’ubica a Malta, una localització que al llarg de la història ha exercit de punt estratègic al Mediterrani per tots aquells que hi han volgut viatjar, comerciar i combatre. Els espais de Malta respiren històries, cuines, religions i missatges de tota mena degut a la mescla de cultures i esdeveniments que hi han tingut lloc al llarg dels segles.

És per tot això que La Fura dels Baus, en col·laboració amb artistes locals, es proposa fer un treball de creació col·lectiva amb l’intercanvi d’experiències i coneixements que caracteritza tots els workshops d’Èpica per explorar les històries que els espais de Malta són capaços d’oferir. Es tracta d’un taller intensiu de dues setmanes que va culminar el 7 d’octubre amb dues actuacions durant la Notte Bianca de La Valletta.

Sinopsi

«La guerra és la primera relació internacional entre països.»

En base al plantejament del workshop, els records d’un espai que ha conviscut amb tot tipus de cultures i conflictes, els participants van desenvolupar un guió que extrapolava les vivències de Malta a la cultura en general. El temple on es duia a terme la performance final tenia quatre escultures, dedicades respectivament a la Guerra, la Prudència, la Immortalitat i la Justícia. Aquests van ser els temes que es van acabar tractant i els punts clau de l’argument.

L’espectacle comença amb Lady Gray, una cantant que és assassinada en plena actuació. El públic no només presencia la seva mort i el seu funeral, sinó que acaba formant part d’una processó al seu honor; se’ls demana que portin creus a la tomba mentre reben missatges que reflexionen entorn de la guerra («El terra que trepitgeu és ple de cadàvers de generacions passades », se’ls diu).

Aquest és el moment on la Guerra pren ple protagonisme: dues cultures, una representada pel cartró i l’altra pel plàstic, inicien una lluita pel territori al bell mig del qual Lady Gray resta enterrada. Una cultura roba el cadàver i l’altra contraataca per recuperar-lo, i viceversa. El conflicte continua escalant fins que les dues parts decideixen fer les paus. Ha arribat el torn de la Prudència.

Les cultures abans enfrontades debaten quina de les dues ha estat més prudent. Ser prudent és ser covard? Es pot actuar amb prudència alhora que s’està cometent un assassinat? Quina cultura ha establert més llaços amb l’altra? Quina de les dues és més oberta? La confrontació torna a esclatar, potser amb més força que abans, fins que és interrompuda per la Justícia.

És la pròpia Justícia, encarnada en un personatge, qui posarà el punt final a l’espectacle. Declara, no només que Lady Gray no és morta, sinó que ella mateixa sap qui és responsable del seu assassinat. El cadàver ascendeix de la tomba i, quan tots els presents neguen ser culpables de l’homicidi, moren d’un en un de la mà de la Justícia.

«Només els covards no seran immortals.»

Imatges
{{title}}
Vídeos

DATES

25 de setembre a 8 d’octubre de 2017

LLOC

Catholic Institut (Floriana, La Valletta, Malta)

PREU

Gratuït

Amb la collaboració de:

INSTAGRAM #sitememory